Origine : Catalogne
Année de l'arrangement : 2010


 

La calma de la mar

(chant de marins)


Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia la barca,
i em deia : — Quand siguis gran,
no e fiis mai de la calma !

 

Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança !
Anirem cap al llevant
fins a la ratla de França !

 

He estat un home valent
i no he girat mai la cara,
quan he sentit a la pell
l'urpa de la torbonada.

 

Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança !
Anirem cap al llevant
fins a la ratla de França !

 

Mes ai !, avui que sóc vell
i ja no em llevo a trenc d'alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.

 

Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança !
Anirem cap al llevant
fins a la ratla de França !


Source : Chansons populaires catalanes (3e série) Revue "Terra Nostra", page 16

"Cette chanson de marins est très populaire sur toute la côte catalane.
Il en existe de nombreuses versions de mélodies et de paroles.
Celle-ci, certainement la plus simple, est la plus répandue.
Pour nos marins la « limite » nord, celle de la France, c'est depuis toujours la « frontière avec les gavatxos ».
En mer c'est la ligne de la célèbre falaise de Leucate avec son phare qui se voit de partout".